CONFERENCIA-ENTREVISTA
de Rosa
Elvira Presmanes
amb Marta
Ballesta a Fira LITERAL
UNA
MIRADA SOBRE EL FEMINISME ÉS LA MIRADA DE LA GORGONA
Cada vegada
més el feminisme pren força i és reconegut com un element clau per
a la transformació social. El Feminisme és l'únic model de
transformació social que no sosté la seva reivindicació sobre un
model previ.
El feminisme
és l'única idea que concep una societat on no hi ha exclusió de
cap classe. No es redueix a mera pretensió de reparar una
injustícia, sinó que apunta a la necessitat de reconsiderar la
comunitat.
No es tracta
de canviar el món en base als mateixos paradigmes, es tracta de
canviar els paradigmes cognitius i culturals per aconseguir en
profunditat modificacions socials reals.
Si
reconeixem com anòmal i injust el sistema estructural de
desigualtats existent a la societat i volem bastir canvis radicals
per aconseguir una major igualtat i un model de convivència més
equitatiu, cal que ens preguntem sobre com es va originar aquest
model per tal de trobar les claus de volta per a fer-ho possible.
El sistema
que anomenem patriarcal està basat en el domini dels pares sobre les
mares i les seves filles i fills, es va imposar fa aproximadament
6.000 anys juntament amb el sorgiment dels Imperis al mig Orient a la
riba dels grans rius on la fertilitat de la terra i el seu conreu
proveïa abundor i excedents alimentaris. Curiosament sempre és,
actualment també, quan més abundor es genera més crisi i pobresa
es dona pel desequilibri en el seu repartiment. Precisament perquè
el model social-econòmic-jurídic està basat
en el domini/submissió imposat i mantingut per la violència i basat
en la rapinya i l’espoli.
El primer
subjecte convertit en objecte d'intercanvi entre barons van ser les
dones donada la seva capacitat reproductora i alimentadora de
l'espècie. Aquest fet es traslladà a un sistema d'esclavatge que
s’estengué a d'altres barons enemics en les guerres organitzades
per al poder dels imperis emergents.
Des d'una
perspectiva cultural el que coneixem com a femení
i els seus estereotips en el patriarcat no és el que les dones som o
hem sigut, sinó el que els homes han construït per a nosaltres.
Però des de la perspectiva sexual i biológica som ben diferents, ,
questió que no podem oblidar ja que, tal com diu
Carla Lonzi: "Identificar a la dona amb l'home significa anular
la última possibilitat d'alliberació", perquè el model social
i econòmic està basat en tot allò adjudicat culturalment al gènere
masculí.
En quan a la
nostra posició social partim de les corresponents anomalies,
situades en la base del entramat social:
- La desigualtat estructural, en un sistema de jerarquies: home/dona; subjecte/objecte; transcendència immanència.
- La malignitat omnipresent assignada a les dones explicitada en la mitologia pagana i religiosa. (la culpa d'Eva...): durant segles i segles s'ha menyspreat i exclòs de la centralitat tot el que provenia d'allò assignat al gènere femení fet que ha quedat tatuat en l'inconscient col·lectiu.
- La masculinitat hegemònica, combativa i autoritària La creació del masculí com a subjecte i model universal sobre el que gira tota la resta. Consolidant a través del mite de l'Heroi un món on els valors de la competitivitat i el vèncer sobre l'altre -perquè el guanyar sempre es fa sobre un altre-, fins i tot sobre el mal dins d'un mateix en una lluita ferotge de superació i virtuosisme. Realitzada amb gran violència, paradoxalment, per al bé i la justícia.
Apuntalant
un sistema binari de pensament basat exclusivament en la raó com a
mida de totes les coses, que fins fa relativament poc, tres segles,
deixava tot el món oníric de sentiment, espiritualitat i imaginació
al camp religiós amb els seus dogmes, o bé a l'Art. Avui hem de
reconèixer la raó, ja no com la mida de totes les coses. Hi ha un
ampli camp cognitiu, emotiu i de sensacions que cal ressituar.
Però també
cal tenir en compte que va ser a partir dels canvis en els sistemes
de cognició basats en la racionalitat, sorgits amb el moviment de la
Il·lustració, del Lliure pensament, la Laïcitat i l’ateisme, que
les dones es varen poder "escapar" del lloc de total
subordinació on les havien enclaustrat i així avançar assolint el
dret al vot i a una posició de ciutadania formal més igualitària,
però que a la pràctica exercir en igualtat de condicions aquests
drets en una societat on l'entramat anòmal ho fa molt difícil.
Aquest
entramat no només ha generat la desigualtat de les dones sinó que
ha formalitzat totes les desigualtats d'oportunitats i iniquitats
existents, que ens afecta a totes i a tots, i que malgrat totes les
lluites socials, no s’eradiquen ans al contrari. Cal remarcar en
aquest sentit, que avui, més que mai, s'està obrint un abisme en
les desigualtats econòmiques i d’accés als recursos, quan, com és
ben sabut, el 1% de la població és el que "gaudeix" de la
"riquesa", les guerres s'escampen arreu i el seu poder de
mort i destrucció d'innocents és flagrant...
L'actual
sistema capitalista hereu, dels primers imperialismes, del feudalisme
i de la colonització, està basat en la institució de la VIOLÈNCIA,
amb l'aliança de tres classes de poder guerrers, sacerdots i reis.
La violència està en la base del desig pel desig, en l'avidesa de
possessió per la possessió i de reconeixement pel reconeixement...
La pedagogia
de la crueltat, acompanyada de la meritocràcia i la heroïcitat,
estan inscrites i naturalitzades en la nostra cultura i és en el seu
rerefons i en les seves arrels més profundes, on trobarem les claus
de volta per a modificar-les, transformar-les, a través d'una
revolució silenciosa, no basada en la violència sinó en la ferma
voluntat de pau i d'equitat.
Tres claus
de volta:
1)
La modificació dels usos i costums relatius a les formes i maneres
relacionals i les de consum i de producció
L'economia,
el dret i els usos i costums, despleguen els
mecanismes méssignificatius que regulen les relacions humanes i tots tres estan
fonamentats en la negació i sotmetiment de les dones.
L'economia
"El treball reproductiu i de cura que fan gratis les dones és la base
sobre la que es sosté el capitalisme (Silvia Federici).
La
cooperació i la reciprocitat han de suplantar als models del lliure
mercat, junt amb una altra visió de producció i consum sostenible.
El
Dret i la Justícia
Des
de El codi d'Hammurabi i les tables de la llei mosaiques, basades en
la prohibició "No desitjaràs la dona de...". Les lleis ha
estat bastides per a la consolidació i manteniment del poder
establert. Es produeix una dissociació entre el concepte Dret i el
de Justícia. La mediació i el diàleg són
les eines a potenciar.
Els
usos i costums
Des
de l'antropologia: Les formes relacionals cada vegada més distants i
aspres, romanen en l'àmbit de la legalitat, tens dret o no en tens,
cada vegada són més habituals (querelles, demandes, recursos...)
Mentre els convencionals bons modals es converteixen en fórmules
hipòcrites, al servei del status quo, que sovint serveixen per
emmascarar la "noblesa" de sinceres i crues veritats.
La
suavitat i la dolçor amorosa; els sentiments i les febleses, resten
reduïdes com ho han estat les dones a l'àmbit íntim familiar.
Cal
fomentar les relacions en l'art de la maièutica i d'empatia cap a
l'altra, partint de la diversitat i no de l’homogeneïtzació.
Tenint
en compte el que diu Rita Segato sobre el que anomena "la
pedagogia de la crueltat":
"En
aquesta fase extrema i apocalíptica en la que rapinyar, desplaçar,
desarrelar, esclavitzar i explotar al màxim són el camí de
l'acumulació, aquesta és la fita que orienta el projecte històric
del capital... Per a lograr aquest objectiu els hi és crucial reduir
l’empatia humana i entrenar a les persones per a que aconsegueixen
executar, tolerar i conviure amb actes de crueltat quotidians. La
deshumanització i l'absència de límits per al abordatge de la
rapinya sobre cosos i territoris".
Pedagogia
de la crueltat que hem de superar ja que tot és cultura i per tant
tot és modificable. Tal com diu Dolors Reguant, és indispensable
més educació en la comprehensió del món si es vol començar un
procés creatiu amb les més de vuitanta mil neurones que tenim al
cervell humà.
2)
L'estudi i el reconeixement d'on provenen.
No
es tracta de cercar en el passat més llunyà des de la nostàlgia i
el romanticisme, sinó reconèixer millor les errades que generen
patiments humà, per modificar-les. Es tracta
de continuar amb els estudis arqueològics i antropològics sobre la
societat matrística i en com es va bastir l'inici del patriarcat.
3)
La corresponent modificació del nostre sistema cognitiu i de
valors.
Una bona manera de fer-ho és el treball
des de la mitologia i la seva simbòlica que
ho mostra en les seves metàfores i des de un llenguatge imaginatiu,
oníric i intuïtiu.
La
raó ha estat fonamental per a la ciència, però ens cal la
comprensió de la neurobiologia de la emoció i dels sentiments que
és clau per a bastir diferents formes de fer per a "la bona
vida".
Els
mites són els relats que expliquen i transmeten els valors recollits
per transmissió oral i que des de fa 5.000 anys queden fixats per
l'escriptura a conveniència i interpretació dels escribes a la
ordre dels patriarques. Així
els mites que fan referència a la més remota antigor són
trasgiversats a conveniència i reinventats des d'una òptica
patriarcal, com és el cas de la Bíblia, escrita tan sols 500 anys
a.C. des del monoteisme i com és el cas dels relats homèrics del
Panteó Olímpic politeista.
LA
MIRADA DE LA GORGONA
El
mite de la figura de la Gorgona (terrible),
en la forma de les seves tres filles, una d'elles Medusa (guardiana
i protectora), d'alguna manera ens parla
d'aquest canvi d'ordre, que fa referència a les forces ctòniques de
la vida representades per elles i al acte de violació de la bella
Medusa per part de Posidó, déu de les aigües, germà de Zeus,
violà a Medusa en el temple de la casta i submisa Atenea, filla
obedient sorgida del cap de Zeus, per al nou panteó patriarcal, una
vegada relegades totes les deesses a consorts, deposità en ella
totes les dots de la saviesa i l’estratègia per a la política i
la guerra. Després del mandat fet a Perseu per a acabar amb Medusa,
representant de l'antic ordre, aquest la decapità i entregar el seu
cap a Atenea que la llueix en la seva armadura, ornada amb el tocat
de serps, de l'ordre anterior, que simbolitzaven la regeneració de
vida, pròpia de les dones.
Per
tot això vaig escollir-la en el imaginari del conte, la Gorgona com
a protagonista, com a mare dels quatre dracs (fent al·lusió als
quatre elements) per relacionar així la força de la vida i la de la
natura, que han estat segrestades per una idea de predomini de
conquesta i submissió de la natura, de les dones i de la mateixa
vida. L'aventura del conte és el rescat de la mare per part d'una
nena i un nen que la rescaten. La Gorgona el primer que fa és
petrificar amb la seva mirada al Déu nostre senyor (el gran
pater-families) que està en el cel i és senyor de totes les coses i
al seu mandat de domini de tot el que hi ha sobre la terra, al que
hem de obeir sinó ens castigarà. Al petrificar la idea d'aquest
poderós Déu, finalitzen les guerres i les lluites i tot-hom gaudeix
de la Bona Vida, una existència sense violència i sense pors.
L'alliberació, la pau, el ball i l'alegria són la insígnia
d'aquesta "Bona Vida".
Es
tracta de rescatar la genealogia perduda de les dones, i re imaginar
nous mites que assenyalin i reverteixin els aspectes manllevats...
parlar a través del univers simbòlic, la seves potències i el seu
llenguatge sensitiu que va directa a la comprehensió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario