![]() |
dibuix de Santiago Subirats (2018) |
Sempre recordo la tristesa d'Aurora Bertrana quan, a les seves memòries, explica que anava a ajudar als refugiats del camp d'Argelès sense saber que allà hi havia n'Antonio Machado. Ella en va poder ajudar uns quants i, poc més tard, ell moriria sol, malalt i desnodrit. Era el 22 de febrer de l'any 1939.
CANCIONES DE TIERRAS ALTAS
IV
Es la parda encina
y el yermo de piedra.
Cuando el sol tramonta,
el rio despierta.
¡Oh montes lejanos
de malva y violeta!
En el aire en sombra
sólo el río suena.
¡Luna amoratada
de una tarde vieja,
en un campo frío,
más luna que tierra!
dins Nuevas canciones (1917-1930)
NI OBLIT NI PERDÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario