Próximamente:       AMALIO;    Una historia de FUEGO, VAPOR Y ARMAS.   

viernes, 17 de agosto de 2018

Bruixes, Bruixetes i Bruixotes....

Ahhh!!! jajajaaa!!! estirant del fil... una altra estona per a les bruixes, bruixetes i bruixotes:



La Deessa de totes les coses sorgí nua del caos i no trobà cap lloc on posar el peus. Al separar el mar dels cels, romangué sobre de les aigues fins que naixé la vida: ella mateixa.

de Vicki Noble a Motherpiece : A Way to the Goddess Through Myth. Art and Tarot, (San Franciso, Harper and RowPublishers,1983, p. 23)

domingo, 12 de agosto de 2018

LES BRUIXES PORTEN DOL



LES BRUIXES PORTEN DOL

Les Bruixes, bruixotes i bruixetes, varen ser perseguides, manllevades, cremades i penjades, perquè tenien molts coneixements. Eren lliures sexualment, savien curar i, sobre tot, no estavan sota el control de les forçes fàctiques: L'Esglèsia, els cacics i els racionalistes estirats, amb la seva concepció del progrés patriarcal depredador.

Seguirem estirant del fil d'aquest apassionant tema per teixir un tapís ben acolorit i un millor conviure.

jueves, 26 de julio de 2018

ANIVERSARI DEL NAIXEMENT (26 de juliol de 1875) DEL POETA ANTONIO MACHADO

dibuix de Santiago Subirats (2018)

Sempre recordo la tristesa d'Aurora Bertrana quan, a les seves memòries, explica que anava a ajudar als refugiats del camp d'Argelès sense saber que allà hi havia n'Antonio Machado. Ella en va poder ajudar uns quants i, poc més tard, ell moriria sol, malalt i desnodrit. Era el 22 de febrer de l'any 1939.

CANCIONES DE TIERRAS ALTAS
IV

Es la parda encina
y el yermo de piedra.
Cuando el sol tramonta,
el rio despierta.
¡Oh montes lejanos
de malva y violeta!
En el aire en sombra
sólo el río suena.
¡Luna amoratada
de una tarde vieja,
en un campo frío,
más luna que tierra!
dins Nuevas canciones (1917-1930) 

NI OBLIT NI PERDÓ


jueves, 5 de julio de 2018


IGUALTAT
Diferents neixen,
de dona, fills i filles.
La mort iguala.

Avui, fa vint anys, ens deixava na Maria-Mercè Marçal: nacionalista d'esquerres i feminista.

sábado, 16 de junio de 2018

LA MIRADA DE LA GORGONA


CONFERENCIA-ENTREVISTA

de Rosa Elvira Presmanes

amb Marta Ballesta a Fira LITERAL



UNA MIRADA SOBRE EL FEMINISME ÉS LA MIRADA DE LA GORGONA

Cada vegada més el feminisme pren força i és reconegut com un element clau per a la transformació social. El Feminisme és l'únic model de transformació social que no sosté la seva reivindicació sobre un model previ.

El feminisme és l'única idea que concep una societat on no hi ha exclusió de cap classe. No es redueix a mera pretensió de reparar una injustícia, sinó que apunta a la necessitat de reconsiderar la comunitat.

No es tracta de canviar el món en base als mateixos paradigmes, es tracta de canviar els paradigmes cognitius i culturals per aconseguir en profunditat modificacions socials reals.

Si reconeixem com anòmal i injust el sistema estructural de desigualtats existent a la societat i volem bastir canvis radicals per aconseguir una major igualtat i un model de convivència més equitatiu, cal que ens preguntem sobre com es va originar aquest model per tal de trobar les claus de volta per a fer-ho possible.

El sistema que anomenem patriarcal està basat en el domini dels pares sobre les mares i les seves filles i fills, es va imposar fa aproximadament 6.000 anys juntament amb el sorgiment dels Imperis al mig Orient a la riba dels grans rius on la fertilitat de la terra i el seu conreu proveïa abundor i excedents alimentaris. Curiosament sempre és, actualment també, quan més abundor es genera més crisi i pobresa es dona pel desequilibri en el seu repartiment. Precisament perquè el model social-econòmic-jurídic està basat en el domini/submissió imposat i mantingut per la violència i basat en la rapinya i l’espoli.

El primer subjecte convertit en objecte d'intercanvi entre barons van ser les dones donada la seva capacitat reproductora i alimentadora de l'espècie. Aquest fet es traslladà a un sistema d'esclavatge que s’estengué a d'altres barons enemics en les guerres organitzades per al poder dels imperis emergents.

Des d'una perspectiva cultural el que coneixem com a femení i els seus estereotips en el patriarcat no és el que les dones som o hem sigut, sinó el que els homes han construït per a nosaltres. Però des de la perspectiva sexual i biológica som ben diferents, , questió que no podem oblidar ja que, tal com diu Carla Lonzi: "Identificar a la dona amb l'home significa anular la última possibilitat d'alliberació", perquè el model social i econòmic està basat en tot allò adjudicat culturalment al gènere masculí.

En quan a la nostra posició social partim de les corresponents anomalies, situades en la base del entramat social:

  • La desigualtat estructural, en un sistema de jerarquies: home/dona; subjecte/objecte; transcendència immanència.
  • La malignitat omnipresent assignada a les dones explicitada en la mitologia pagana i religiosa. (la culpa d'Eva...): durant segles i segles s'ha menyspreat i exclòs de la centralitat tot el que provenia d'allò assignat al gènere femení fet que ha quedat tatuat en l'inconscient col·lectiu.
  • La masculinitat hegemònica, combativa i autoritària La creació del masculí com a subjecte i model universal sobre el que gira tota la resta. Consolidant a través del mite de l'Heroi un món on els valors de la competitivitat i el vèncer sobre l'altre -perquè el guanyar sempre es fa sobre un altre-, fins i tot sobre el mal dins d'un mateix en una lluita ferotge de superació i virtuosisme. Realitzada amb gran violència, paradoxalment, per al bé i la justícia.
D'aquí sorgeix una cosmovisió, explicada a través de la mitologia i els relats religiosos que basteix un sistema cognitiu, instaurat durant aquests sis mil·lennis, que està incorporat al ADN cultural i als usos i costums socials naturalitzats on es dona per assentada la violència, la guerra, i la lluita entre el bé i el mal, sempre presents en totes les narracions mítiques dels inicis cosmogònics.

Apuntalant un sistema binari de pensament basat exclusivament en la raó com a mida de totes les coses, que fins fa relativament poc, tres segles, deixava tot el món oníric de sentiment, espiritualitat i imaginació al camp religiós amb els seus dogmes, o bé a l'Art. Avui hem de reconèixer la raó, ja no com la mida de totes les coses. Hi ha un ampli camp cognitiu, emotiu i de sensacions que cal ressituar.

Però també cal tenir en compte que va ser a partir dels canvis en els sistemes de cognició basats en la racionalitat, sorgits amb el moviment de la Il·lustració, del Lliure pensament, la Laïcitat i l’ateisme, que les dones es varen poder "escapar" del lloc de total subordinació on les havien enclaustrat i així avançar assolint el dret al vot i a una posició de ciutadania formal més igualitària, però que a la pràctica exercir en igualtat de condicions aquests drets en una societat on l'entramat anòmal ho fa molt difícil.

Aquest entramat no només ha generat la desigualtat de les dones sinó que ha formalitzat totes les desigualtats d'oportunitats i iniquitats existents, que ens afecta a totes i a tots, i que malgrat totes les lluites socials, no s’eradiquen ans al contrari. Cal remarcar en aquest sentit, que avui, més que mai, s'està obrint un abisme en les desigualtats econòmiques i d’accés als recursos, quan, com és ben sabut, el 1% de la població és el que "gaudeix" de la "riquesa", les guerres s'escampen arreu i el seu poder de mort i destrucció d'innocents és flagrant...

L'actual sistema capitalista hereu, dels primers imperialismes, del feudalisme i de la colonització, està basat en la institució de la VIOLÈNCIA, amb l'aliança de tres classes de poder guerrers, sacerdots i reis. La violència està en la base del desig pel desig, en l'avidesa de possessió per la possessió i de reconeixement pel reconeixement...

La pedagogia de la crueltat, acompanyada de la meritocràcia i la heroïcitat, estan inscrites i naturalitzades en la nostra cultura i és en el seu rerefons i en les seves arrels més profundes, on trobarem les claus de volta per a modificar-les, transformar-les, a través d'una revolució silenciosa, no basada en la violència sinó en la ferma voluntat de pau i d'equitat.

Tres claus de volta:

1) La modificació dels usos i costums relatius a les formes i maneres relacionals i les de consum i de producció
    L'economia, el dret i els usos i costums, despleguen els mecanismes
    méssignificatius que regulen les relacions humanes i tots tres estan
    fonamentats en la negació i sotmetiment de les dones.

L'economia

    "El treball reproductiu i de cura que fan gratis les dones és la base
     sobre la que es sosté el capitalisme (Silvia Federici).

La cooperació i la reciprocitat han de suplantar als models del lliure mercat, junt amb una altra visió de producció i consum sostenible.

El Dret i la Justícia

Des de El codi d'Hammurabi i les tables de la llei mosaiques, basades en la prohibició "No desitjaràs la dona de...". Les lleis ha estat bastides per a la consolidació i manteniment del poder establert. Es produeix una dissociació entre el concepte Dret i el de Justícia. La mediació i el diàleg són les eines a potenciar.

Els usos i costums

Des de l'antropologia: Les formes relacionals cada vegada més distants i aspres, romanen en l'àmbit de la legalitat, tens dret o no en tens, cada vegada són més habituals (querelles, demandes, recursos...) Mentre els convencionals bons modals es converteixen en fórmules hipòcrites, al servei del status quo, que sovint serveixen per emmascarar la "noblesa" de sinceres i crues veritats.

La suavitat i la dolçor amorosa; els sentiments i les febleses, resten reduïdes com ho han estat les dones a l'àmbit íntim familiar.

Cal fomentar les relacions en l'art de la maièutica i d'empatia cap a l'altra, partint de la diversitat i no de l’homogeneïtzació.

Tenint en compte el que diu Rita Segato sobre el que anomena "la pedagogia de la crueltat":

"En aquesta fase extrema i apocalíptica en la que rapinyar, desplaçar, desarrelar, esclavitzar i explotar al màxim són el camí de l'acumulació, aquesta és la fita que orienta el projecte històric del capital... Per a lograr aquest objectiu els hi és crucial reduir l’empatia humana i entrenar a les persones per a que aconsegueixen executar, tolerar i conviure amb actes de crueltat quotidians. La deshumanització i l'absència de límits per al abordatge de la rapinya sobre cosos i territoris".

Pedagogia de la crueltat que hem de superar ja que tot és cultura i per tant tot és modificable. Tal com diu Dolors Reguant, és indispensable més educació en la comprehensió del món si es vol començar un procés creatiu amb les més de vuitanta mil neurones que tenim al cervell humà.

2) L'estudi i el reconeixement d'on provenen.

No es tracta de cercar en el passat més llunyà des de la nostàlgia i el romanticisme, sinó reconèixer millor les errades que generen patiments humà, per modificar-les. Es tracta de continuar amb els estudis arqueològics i antropològics sobre la societat matrística i en com es va bastir l'inici del patriarcat.

3) La corresponent modificació del nostre sistema cognitiu i de valors.

Una bona manera de fer-ho és el treball des de la mitologia i la seva simbòlica que ho mostra en les seves metàfores i des de un llenguatge imaginatiu, oníric i intuïtiu.

La raó ha estat fonamental per a la ciència, però ens cal la comprensió de la neurobiologia de la emoció i dels sentiments que és clau per a bastir diferents formes de fer per a "la bona vida".

Els mites són els relats que expliquen i transmeten els valors recollits per transmissió oral i que des de fa 5.000 anys queden fixats per l'escriptura a conveniència i interpretació dels escribes a la ordre dels patriarques. Així els mites que fan referència a la més remota antigor són trasgiversats a conveniència i reinventats des d'una òptica patriarcal, com és el cas de la Bíblia, escrita tan sols 500 anys a.C. des del monoteisme i com és el cas dels relats homèrics del Panteó Olímpic politeista.

LA MIRADA DE LA GORGONA

El mite de la figura de la Gorgona (terrible), en la forma de les seves tres filles, una d'elles Medusa (guardiana i protectora), d'alguna manera ens parla d'aquest canvi d'ordre, que fa referència a les forces ctòniques de la vida representades per elles i al acte de violació de la bella Medusa per part de Posidó, déu de les aigües, germà de Zeus, violà a Medusa en el temple de la casta i submisa Atenea, filla obedient sorgida del cap de Zeus, per al nou panteó patriarcal, una vegada relegades totes les deesses a consorts, deposità en ella totes les dots de la saviesa i l’estratègia per a la política i la guerra. Després del mandat fet a Perseu per a acabar amb Medusa, representant de l'antic ordre, aquest la decapità i entregar el seu cap a Atenea que la llueix en la seva armadura, ornada amb el tocat de serps, de l'ordre anterior, que simbolitzaven la regeneració de vida, pròpia de les dones.

Per tot això vaig escollir-la en el imaginari del conte, la Gorgona com a protagonista, com a mare dels quatre dracs (fent al·lusió als quatre elements) per relacionar així la força de la vida i la de la natura, que han estat segrestades per una idea de predomini de conquesta i submissió de la natura, de les dones i de la mateixa vida. L'aventura del conte és el rescat de la mare per part d'una nena i un nen que la rescaten. La Gorgona el primer que fa és petrificar amb la seva mirada al Déu nostre senyor (el gran pater-families) que està en el cel i és senyor de totes les coses i al seu mandat de domini de tot el que hi ha sobre la terra, al que hem de obeir sinó ens castigarà. Al petrificar la idea d'aquest poderós Déu, finalitzen les guerres i les lluites i tot-hom gaudeix de la Bona Vida, una existència sense violència i sense pors. L'alliberació, la pau, el ball i l'alegria són la insígnia d'aquesta "Bona Vida".

Es tracta de rescatar la genealogia perduda de les dones, i re imaginar nous mites que assenyalin i reverteixin els aspectes manllevats... parlar a través del univers simbòlic, la seves potències i el seu llenguatge sensitiu que va directa a la comprehensió.

MANIFEST TINTAMOTORA

Perquè ens agrada imaginar, escriure i llegir, perquè volem aprendre i passar-nos ho bé, neix TINTAMOTORA.


Una peculiar associació que, des de la crítica i la creació te la voluntat d'oferir un catàleg d'obres amb caràcter propi, conscients de la seva vàlua...

A més TINTAMOTORA pretén fomentar activitats amb el propòsit de desfer estereotips i donar una visió del món lluny del pensament únic, tot cercant nous paradigmes societaris per a la "Bona Vida".

D'aquest manifest es desprenen 3 eixos d'actuació:

1) ARTÍSTIC-LITERARI
Tintamotora aposta per al fet CREATIU, fet que te com a base la IMAGINACIÓ ("la imaginació al poder" del 68 -en allà on es varen perdre- tot hi que defugim dels termes de poder). Pensem en la imaginació com a força. I pensem que per a
imaginar cal observar, passar per la sensibilitat, la sensació, el desig... per aconseguir la mirada íntima de la inspiració, connectada amb el misteri de les muses.
Però també sabem que això és fugiser ens cal materializar-ho, en obra per poder comunicar i fer-ne entrega, donar constància, deixar empremta... donant-la a conèixer. Per això TINTAMOTORA.

2) FILOSÒFIC-CRÍTIC
Tintamotora vol transitar pels marges, ja que és en els marges on es troba la millor herba i es recull la millor llavor (les vaques i les ovelles bé que ho saben i prefereixen pastar i fruir entre els marges).

D'altra banda, si volem trencar estereotips, transgredir, que és el que més ens agrada i defugir del pensament únic; si som tossudament crítics, ja que no podem entendre, de cap de les maneres, com els éssers humans som tan incapaços de donar-nos "Bona vida" uns als altres..., tot i que els recursos són abundants i la intel·ligència humana gran. Sabem que hem d'incorporar irremeiablement aquest accent crític a la obra creativa.

3) PRÀCTIC I OPERATIU
3.1. Tintamotora és una associació sense ànim de lucre que vol participar en l'àmbit i el modus de l'economia social i solidària.
3.2.Tintamotora vol fer possibles obres d'autoedició, així com promocionar obres artístic-literàries, al marge dels criteris convencionals.
3.3. Tintamotora vol dur a terme activitats sòcio-culturals relacionades amb les seves obres, com són: Presència en fires; recitals; exposicions, performances, passes de cinema, visites guiades i com no, celebració de les festes de la roda de l'any. A més de conferències, cursos i seminaris.

Comptem amb tots vosaltres per a fer-ho possible ja que no hi ha creació sense la mirada de l'altre, la vostra.

                       Col-lectiu Tintamotora